David Donaire

Queden 4 dies per donar inici al 38è Congrés Federal del PSOE.

Dissabte llegia una piulada de l’Àngel Ros que deia: “El nou secretari general hauria de complir amb els acords del PSC. La Carme ho compleix com a militant del PSC que és.”

Faré lectura des del PSC de les dues candidatures:

- Alfredo Pérez Rubalcaba: S’ha presentat com a garant de que el PSOE tingui una única veu a Espanya per a que la ciutadania visualitzi un partit nacional que diu el mateix en tots els territoris. Des del PSC es fa una lectura de descrèdit a les decisions presses al passat Congrés dels socialistes catalans, on es va votar tenir veu pròpia al Congrés dels Diputats en els temes que afectin Catalunya. Però és necessàriament aquesta una lectura correcta? Si guanya Rubalcaba, el PSC perdrà ja que pressumptament tot el PSC recolza a Carme Chacón (així es va deixar constatat al Comité Federal de presentació d’avals).

- Carme Chacón: Militant del PSC, partit autònom del PSOE, per protocol, que es pot presentar als òrgans de direcció del partit a la resta d’Espanya. La dicotomia que encara ningú m’ha respòs: Com es diferenciaria el PSC del PSOE si la màxima dirigent del PSOE és del PSC (i tot el PSC l’ha avalat)? Quedaria l’ànima més catalanista reduïda a allò residual del PSC? Es compliria, doncs, els acords del Congrés? Si el Consell Nacional decideix votar X al Congrés dels Diputats i el Comitè Federal decideix votar Y, Carme Chacón com a diputada per Barcelona però màxima dirigent del PSOE votaria X o votaria Y? Aquest serà un problema al que el PSC haurà de trobar resposta si Carme Chacón és finalment Secretaria General del PSOE. Així que si guanya Carme Chacón el PSC també perdrà: autonomia i la visibilitat que hem estat buscant durant anys.